L’endemà ens despertem amb tot Plaza de Mulas nevat. La cara oest tota blanca es mostra esquerpa i perillosa. Pensem en els que hagin pogut decidir quedar-se a la part alta de la muntanya i després de recollir els trastos i preparar el material perquè el baixin les mules, ens disposem a fer tot el camí de tornada fins a Puente del Inca, on una dutxa i un llit acceptables ens permetran recuperar-nos per tornar a l’endemà cap a Mendoza.
 
     
   
     
Al sopar de comiat en una bodega mendocina, lliurem als guies les samarretes que els hi he fet amb la seva foto al cim. No s’ho esperaven i els agrada.
 
     
     
              
     
Abans de tornar cap a casa per acabar de fer cim, els bifes de chorizo ens ajuden a recuperar-nos i a soportar les caluroses nits de Mendoza.
     
     
     
     
El darrer sopar el faig amb la Merche, el Rafa i el Dani, que acaben darribar per
assolir el seu somni.
     
     
     
 
    Pujar