El dia 16 de gener ens despertem a les 3 de la matinada, ens vestim i calcem dins de la tenda i esmorzem. A les cinc de la matinada i a 17 graus sota zero enfilem cap el cim. No fa gaire vent, amb la qual cosa no s’accentua la sensació de fred. Els frontals il:luminen el cami que molt lentament anem pujant. Semblem una fila de cuques de llum. Quan arribem a Independencia, el darrer i més alt dels petits refugis que a 6400 metres d’altura està semiderruit, el sol ens comença a esclafar la cara.

El Haky no ha pugut seguir i els germans brasilers, Gustavo y Fernando, tampoc segueixen. Superem el Portezuelo del viento, sense vent, i passem per La travessia fins el peu de la Canaleta a 6600 metres. Pujar la Canaleta és encara més lent, feixuc i cansat que tot el que hem fet fins ara. Cada pas és un esforç esgotador. Però finalment arribem al Filo del Guanaco, i allà m’adono que si, que arribaré a tocar el meu somni, que faré realitat l’esperança que tenia d’aconseguir-ho.

 
     
        
     
Cap a quarts de dues trepitgem el sostre d’Amèrica.6962 metres sobre el nivell del mar. Des d’allà veiem el cim sud i més enllà el darrer tram de la cara sud mig coberta pels núvols que no passen d’aquell indret. Cap el nord el cerro Mercedario. A l’oest els núvols no deixen veure el Pacífic i a l’est la gelera dels Polacos s’enfia cap el cim on ens trobem. El somni s’ha fet realitat i la felicitat i l’eufòria son els amos dels sentiments. Els moments al cim traspassen la bellesa i arriben a ser sublims. Ningú pensa en l’hora, ni en el fred, ni en el cansanci, però com diu l’Horacio, el cim l’haurem fet quan haguem tornat a casa.
     
     
     
     
     
     
     
     
     
La baixada de retorn al camp 3 és molt dura, però finalment arribem ales tendes i ens disposem a reposar tant com puguem. L’endemà baixem des del camp 3 fins el camp base amb un cel molt amenaçador de turmenta. A Plaza de Mulas les noies del campament ens han preparat un gran sopar a base de pizzes de tota mena i xampany Chandon argentí. A fora, portajedors i guies celebren amb un asado que 16 muntanyencs i 6 guies d’una mateixa expedició hagin fet cim.
 
     
     
     
   
 
    Pujar